El Pla d'Urgell / Ignasi Aldomà i Buixadé, Montse Guerrero i Lladós
Aldomà i Buixadé, Ignasi


En: Perspectives territorials, núm. 3 (tardor 2003), p. 34-42

De la diagnosi comarcal elaborada per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l'article remarca els elements singulars que serveixen per a la lectura del territori de la comarca del Pla d'Urgell. Aquests elements incideixen en les dinàmiques en joc i haurien de servir per a un planejament més acurat de la comarca. L'article destaca, en particular, cinc lectures: 1r) el Pla d'Urgell com el palmell de la gran plana continental ponentina, amb totes les implicacions mediambientals que el fet comporta i la seva incidència en les infraestructures i altres activitats; 2n) el país per excel·lència dels canals d'Urgell, que determinen una economia de regadiu amb problemes d'adaptació; 3r) un territori determinat per la colonització en nuclis de població que actuen com a bressol de civilització i punt d'organització de l'entorn; 4t) una comarca històricament condicionada per la situació en el camí Ral de Madrid cap a Barcelona; 5è) el Pla d'Urgell com a entorn amb una forta cohesió urbana a l'entorn del nucli central i més dinàmic, Mollerussa, el qual alhora manté fortes sinergies amb la capital regional que és Lleida.

Sistema d'espais naturals de la Val d'Aran / Joan Estrada, [et al.]



En: Perspectives territorials. Barcelona, Núm. 5 (Gener 2004), p. 3-13

Bases per a la incorporació de criteris ambientals a la planificació territorial i el desenvolupament urbanístic de la comarca de l'Anoia / [Antoni Munné i Torras, Jaume Fons Esteve, Joan Romanyà, [et al.]



En: Perspectives territorials, Núm. 1 (Hivern , p. 15-27

La comarca de l'Anoia pot resumir-se amb els elements biogeogràfics següents: ú Altiplà segarrenc, eix de penetració nord-sud d'espècies eurosiberianes. -Serralada Prelitoral, eix nord-est, sud-est que inclou gran diversitat de comunitats. - Riu Anoia, perpendicular, important connector entre els sistemes litorals i la depressió central. Partint d'aquest reconeixement del territori, ens plantegem una metodologia per avaluar i protegir el medi natural de la comarca. Definim els espais i ecosistemes que requereixen d'una especial protecció, els corredors que connectin aquest espais, les zones que ajudin a aturar la fragmentació del territori i a cohesionar el creixement urbà i, per últim, aquells elements singulars que tenen valor local. Així doncs, delimitem les unitats territorials següents: - Unitats de protecció integra: parc natural de la Muntanya de Montserrat, Roques Blanques, Miralles Queralt, Ancosa-Montagut, Carbasí, escata del Bruc, puig Agullera, flandes de Piera i guixeres d'Òdena. - Unitats de protecció parcial: Llobregòs-Castelltallat, conca alta de l'Anoia, riera de Carme, tram baix de l'Anoia. - Unitats de connexió: congost de la Pobla-Capellades, corredor Bellprat-Tous, corredor Rubió Montserrat, xarxa fluvial de l'Anoia. - Unitats de possible creixement urbanístic: conca d'Òdena, zona de Piera i Masquefa.